És l’església parroquial de Meranges, i com moltes altres esglésies de la Cerdanya surt ja en el segle IX esmentada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, formant part de les 85 esglésies que esmenta el text de l’any 819, pertanyents als territoris de la Cerdanya i la Vall de Ribes, de la jurisdicció de la Seu d’Urgell.
El temple venera a Sant Serni o Sant Sadurní. El nom llatí és “Saturninus”, però com que havia estat evangelitzador de la Gàl·lia i més tard fou el primer bisbe de Tolosa, adquirí en nom occità de “Sarnin”, fou martiritzat per negar-se a realitzar actes pagans i demetre de la fe catòlica, dient la llegenda que fou lligat a un brau que l’arrossegar pels carrers de Tolosa fins a la mort.
L’edifici consta d’una sola nau amb un absis semicircular, amb voltes d’arc ogival, i una petita finestra. En el costat de l’Epístola, és a dir el dret, hi ha aculats dos arcs on hi ha uns altars i un d’ells amb data de l’any 1690.
Durant els segles XVII i XVIII es van portar a terme moltes reformes del temple, on hi destaca la construcció del campanar. També cal destacar la portalada d’entrada a l’església, que es tracte d’una obra de pedra granítica amb cinc arquivoltes, és a dir els arcs conjunts que hi ha a la part superior de la porta, on hi ha moltes figueres de relleu però malmeses i difícil de identificar.
Hi ha tres columnes laterals, dues a la dreta i una a l’esquerra, l’altre de l’esquerra és més un pilar que no pas una columna pròpiament dita. Els capitells de les tres columnes estan molt malmesos i amb una forta erosió com tot el conjunt de la portalada en general.
Leave a Reply